La meva història
Em dic Jessica Cano. Sóc educadora canina i etòloga (Màster en Etologia d'animals de companyia per la Universitat Autònoma de Barcelona). Membre d'ANACP (Associació Nacional d'Ensinistradors Canins Professionals). La meva feina consisteix a interpretar el comportament del teu gos per poder modificar-lo partint de la comprensió del mateix.
Sempre m'han apassionat els gossos, des de nena llegia tot el que queia a les mans sobre ells (sí, hi va haver una època en què Internet no existia i només podíem llegir llibres). La meva gossa Nala era perfecta, així que creia que sabia molt de gossos. Però un dia va arribar a la meva vida Sandy, una gossa mestissa d'11 quilos. Ningú no coneixia la seva història, la van trobar ferida en una carretera. El seu comportament era commovedor: no era capaç de mirar els ulls a ningú, tenia un estat de tensió constant, mossegava amb desesperació les corretges fins a trencar-les i perseguia qualsevol objecte o animal en moviment. Atacava qualsevol gos a qui es pogués acostar. Tenia pànic a entrar als cotxes, als moviments bruscos, a les tempestes, als petards, a les manipulacions… Podia bordar durant hores al balcó i mai no es relaxava, la seva propietària no l'havia vist mai asseguda o tombada al carrer. Habitualment mossegava la seva propietària per redireccionament.
Vaig decidir adoptar Sandy. Per què reaccionava així? Què podia fer per ajudar-lo a estar en calma? Com podia aconseguir que confiés en mi i em mirés als ulls sense por? I així va començar la meva formació com a educadora canina.
Actualment Sandy és la imatge del meu projecte. Ens divertim juntes practicant mantrailing i sortim a córrer per la muntanya amb Dani i Drac (els meus dos amors més) sovint. No és una gossa tranquil·la (té un nivell d'energia altíssim) i se sent una mica incòmoda a la ciutat, però per fi és una gossa feliç. Sandy és sorprenent, hem practicat habilitats canines, fins i tot hem fet Dogdancing juntes! Qui em coneix sap que ballar no és el meu…
Amb ella vaig aprendre que els miracles no existeixen, però que si necessitem millorar el comportament del nostre gos per fer-lo més feliç, l'única alternativa és intentar entendre'l des de l'anàlisi científica i des de les evidències dels estudis rigorosos.
No puc oblidar-me de Drac.A Drac ho adoptem amb 3 mesos, un petit llenç en blanc. Hem estat molt curosos amb la seva educació, així que ara és un gos amistós, bonàs, pacient i divertit.
Si has arribat fins aquí, espero poder ajudar-te a millorar el comportament del teu company de viatge i millorar la vostra qualitat de vida.
